dijous, 12 de juny de 2014

Les meves raons per deixar, de moment, de comprar El Jueves.

Desprès d’una setmana de sentir els arguments dels que han marxat i dels que no, molt respectables tots, he pensat que jo també voldria explicar-me. Ja que RBA no pensa fer-ho, almenys jo donaré la meva versió.
Evidentment jo només ho explicaré als quatre gats que pul·luleu per aquí, però, ei! No tots podem ser autors mediàtics.
Fa gairebé un quart de segle que vaig prendre el relleu del meu pare com a subministrador familiar de la revista. Ell la comprava des del principi i ja llegia el Papus, el Sal y Pimienta i l’Hermano Lobo. I qui diu la revista, diu els Pendones del Humor i moltes altres publicacions d’autors que he conegut gràcies al seu pas per El Jueves. Fins i tot tinc penjada a casa una pàgina original del Tato signada pel Monteys.
Tato original
Signada pel mateix Mestre Monteys
Suposo que us feu càrrec de com m’ha costat prendre la decisió de deixar de comprar-la. Aquesta gent forma part de la meva vida, la meva manera d’escriure n’està influenciada i encara planyo la mort de l’Ivà pensant en la canya que el Maki podria haver donat en aquests temps de Criminals de Corbata. Però ningú, excepte jo, pot decidir el que he de llegir. RBA ha provat de decidir per nosaltres. RBA ens ha deixat clar que la censura existeix i que sempre defensarà als enemics naturals de El Jueves: la monarquia.
Entenc, que si molta gent pren el mateix camí que jo, la revista pot desaparèixer. Entenc que molts dels que es queden ho fan per no perjudicar a membres de la plantilla. Entenc que en el fons el contingut de la revista no es veurà afectat, més enllà de les absències dels qui han dimitit, que la censura només continuarà a la portada. I aquí és on se’m desmunta tot. Seguir comprant la revista és, en la meva opinió, reforçar l’ego del feixista que ha decidit exercir la seva potestat com a amo de l’editorial per censurar el que jo puc o no llegir. I ja fa anys que ningú, NINGÚ, decideix sobre les meves lectures.
La Puta Portada de la discòrdia!
Si la portada post crisi de censura hagués atacat directament a RBA, el president de la qual és un personatge que ha robat milions d’euros, potser ho hagués reconsiderat. Però no ha estat així. És una portada de les de sempre, molt bona, fotent canya. Però ara no tocava normalitat, ara tocava rentar la roba en públic. Mostrar-nos la cara del lladre que ens ha robat la revista.
Acabo reconeixent que la temptació és molt forta, que sé que a l’interior hi pot haver meravelles que em perdré, però la meva decisió és ferma. No vull que El Jueves desaparegui, però mentre RBA no deixi les seves pràctiques feixistes, ni compraré El Jueves, ni el National Geographic, ni cap llibre de La Magrana. I faré tot el que pugui perquè ningú del meu entorn compri cap cosa que publiqui RBA. Ells volen decidir el que jo puc llegir? Molt bé, jo decideixo no llegir res de la seva editorial.
Però si voleu saber com em sento, ningú millor que l’Ivà per descriure el meu estat d’ànim: CAGONTÓ!

No penso fer de moderador

Si voleu discutir quelcom sobre un post publicat aquí, fàcil: Busqueu-me a Tuiter o Facebook i allà us atendré.
Les opcions per poder fer BLOCK allà són molt més útils!