divendres, 24 d’octubre de 2014

Entrevista amb Joan López Rovira, autor d’Entreterres.

Pol Sedierta (PS): Bon dia a tothom. Sóc en Pol Sedierta, responsable d’aquest bloc. Potser em coneguin d’altres xarxes de comunicació com Twitter (@PolSedierta), Facebook (Pol Sedierta) o Instagram (@PolSedierta).
Però bé. Avui no som aquí per parlar de mi (quina pèrdua d’ample de banda més tonta, no?) si no amb en Joan López Rovira, autor de l’aclamada (Ui Sí) recopilació de relats “entreterres”, descarregada més de set-centes vegades. (Ya ves tú!).

portada entreterres
descarregar ebook en format .epub
descarregar ebook en format .mobi
comprar en paper o descarregar PDF imprimible
Joan López Rovira (JLR): Hola. Moltes gràcies per convidar-me.
PS: Home, tant com convidar-te. M’has amenaç...UI JODER PERÒ PERQUÈ EM FOTS UNA COÇA?
JLR: No sé de que parles. Yo he venido aquí a hablar de mi libro. Perdó, que dic que he vingut a parlar del meu llibre.
PS: Quin llibre? Si encara no l’has acabat!
JLR: Però em queda poquet, tres capítols i un petit epíleg. Unes onze mil paraules i ja està. Si tot va bé espero tenir-lo escrit aquest mes de Novembre. Ja maquetar i corregir ho deixo per Nadal i per reis, pam, novel·la acabada.
PS: I com es titularà aquest portent de les lletres que estàs parint?
JLR: De moment no hi ha títol definitiu. Però la cosa està entre “L’Anna i l’anell” i “L’Anna i el desig”.
PS: cof cof pretensiós cof cof. Perdó, el constipat em fa tossir. I pel que sembla serà una novel·la eròtica. Perquè?
JLR: Doncs, no sé ben bé perquè. Que escriure sobre sexe se’m dona millor que d’altres gèneres que m’agraden més m’ho ha dit força gent. Però sempre m’havia resistit a fer un treball específicament eròtic. A entreterres hi ha dos relats picants. Potser hi té a veure el fet que els únics premis que he guanyat mai per escriure hagin vingut, precisament, d’aquests dos relats.
PS: A mi em dona la sensació que en el fons vols aprofitar-te del fet que 50 sombras està de moda i veure si així en vens alguna més, no?
JLR: No he llegit aquesta novel·la, per comentaris que n’ha fet gent, bastant immersa en el tema sado-maso i gent bastant experta en el tema literari. No crec que la llegeixi. I no, no és la meva intenció provar de ser més comercial, perquè tinc clar que no em guanyaré la vida amb les lletres. Fins i tot puc garantir-te, que la meva novel·la és bastant anticomercial.
PS: Una novel·la eròtica anticomercial? Què proves de dir? Que a la teva novel·la no folla ningú?
JLR: Tot el contrari. Puc garantir que a cada capítol hi ha almenys una escena de sexe explícitament descrita. Amb pels, senyals, fluids i tota la pesca. Però a diferència de moltes novel·les d’aquest gènere on el sexe té a veure ben poc amb l’argument, aquí n’és el tema central. L’Anna fa un viatge clàssic d’auto descobriment i el sexe és l’eix central de la seva recerca.
PS: Però el sexe acostuma a ser el tema central de TOTES les novel·les eròtiques, no?
JLR: Sorprenentment no. I això és part del que m’ha fet resistir-me sempre a escriure, obertament, erotisme. Si de la teva novel·la pots treure les escenes de sexe i la història no canvia gens, no has escrit una novel·la eròtica. Per culpa de moltes bajanades que hem llegit o vist en pelis, sobretot dels USA, les escenes sexuals s’han banalitzat fins a extrems estúpids. Polvos en mig d’una persecució, tensió sexual entre els protes en mig d’un tiroteig. Llegeixes informes forenses sobre psicòpates assassins que cobreixen d’esperma les seves víctimes i, tot i que sovint ens mostren amb tots els detalls possibles com esquartera a la seva víctima, ens retallen la part en la qual es masturba sobre el cadàver. És un realisme hipòcrita provocat pel tabú sobre el sexe que impera a totes les arts.
PS: Podrem veure algú masturbant-se sobre un cadàver a la teva novel·la?
JLR: En aquesta no. Però potser en una possible continuació sí. Tot i que ja no seria segurament una novel·la eròtica.
PS: Ara m’he perdut.
JLR: Sí escric una continuació amb aquests personatges i cal que aparegui un psicòpata que es masturbi sobre les seves víctimes, segurament buscaria escriure un Thriller. Podria decidir descriure amb detall les escenes de sexe, però continuaria sent un thriller, no una novel·la eròtica.
PS: Vols dir que no ets una mica snob i no vols reconèixer que estàs escrivint material per fer-se palles?
JLR: No tinc cap inconvenient amb reconèixer que la meva novel·la pot ser un material masturbatori de primera. I, fins i tot, m’afalagaria que qui la llegís m’ho fes saber: “Ei, li vaig llegir una escena de la teva novel·la en veu alta a la meva dona i vam fotre un polvasso a la teva salut” seria una crítica ben bona. Però la part que més m’està costant escriure és la part on ningú folla. L’Anna fa un viatge interior ple de sotracs, i és quan no està tenint sexe que es veu aquest viatge. Les escenes de sexe vindrien a ser les fites quilomètriques que marquen el camí del seu viatge.
PS: És la primera vegada que escrius una novel·la?
JLR: És la primera que ho faig amb mètode, planificació i dedicació absoluta. Vaig escriure un relat llarg estil “Senyor dels anells” regal per mon germà fa anys. I una novel·la infantiloide sobre rock, màfies i venjança que possiblement refaci algun dia si tinc temps i ganes. Aquesta novel·la és el meu primer intent seriós de fer una història llarga amb un format més formal.
PS: Què faràs amb la novel·la quan la tinguis acabada? Portar-la a editorials?
JLR: No. En part m’encantaria que alguna editorial em comprés la novel·la i alliberar-me de bona part del merder que significa publicar. Però no tinc ni el temps, ni les ganes, ni els diners per moure el text per editorials, que segurament tampoc l’acceptarien.
PS: Si no té la compren potser és perquè no és prou bona o no està ben escrita, no creus?
JLR: Possiblement. Però el filtre que realment vull passar és el dels lectors. La meva intenció és que el màxim nombre de gent pugui llegir la novel·la gratis i fer molt fàcil que qui la vulgui pagar, trobi maneres de fer-me arribar el seu suport. Vull posar a prova el que l’Amanda Palmer anomena “l’art de demanar” i veure si puc aconseguir editar un llibre acceptablement bo gràcies a la col·laboració de la gent. I si no pot ser, doncs no pot ser. Però amb entreterres he rebut molts missatges encoratjadors de gent que volia llegir més coses meves. Potser entre tots, podem donar-me les eines per poder fer-me un espai on anar escrivint i publicant les meves coses.


PS: Però escriure és virtualment gratis. No em crec que siguis tant ploramiques.
JLR: En aquesta vida no hi ha res gratis. Escriure demana temps, sobretot. I, com tan s’esforcen en ensenyar-nos els empresaris i poderosos del món, el temps és or. És molt difícil trobar el temps per escriure: tinc tres fills, uns horaris bastant dolents. Vaig publicar Entreterres a una web d’impressió per demanda, cosa que evidentment no genera tants costos com imprimir una tirada i provar de vendre-la, però casi ningú paga deu euros pel llibre d’un desconegut, encara que l’hagi llegit gratis i li hagi agradat. I gairebé segur que no el comprarà, si l’ha llegit gratis, encara que li hagi agradat. Així que les còpies en paper que he venut no m’han generat cap ingrés i sí alguna despesa, correus no patrocina la meva novel·la i enviar-la em costava diners.
PS: i doncs, que faràs?
JLR: Primer, acabar la novel·la. Segon, deixar-la llegir a dos o tres persones de confiança que em critiquin, em deixin els ànims per terra i m’indiquin si puc provar de ensenyar-la pel món sense que la meva família hagi de passar vergonya. Tercer, organitzar un micro-mecenatge per provar de recaptar prou fons per maquetar, editar i registrar la novel·la perquè esdevingui un llibre que es pugui vendre en qualsevol format i botiga. Això té uns costos que jo no em puc permetre. Però amb una mica de sort i voluntat d’un bon grup de gent, tinc pensades unes recompenses que poden ser molt atractives. Si no tira endavant, la posaré a descarregar gratis a la meva web, posar-se un botó de donacions i, em pensaré seriosament, si perdre tantes hores de son val la pena.
PS: Ja t’ho dic jo: NO.
JLR: M’estimo més provar-ho i fracassar que no fer-ho i no saber fins on puc arribar.
PS: En l’hipotètic cas que tot anés com cal. Quins són els teus plans de futur.
JLR: Continuar escrivint. Tinc dos llibres infantils que voldria veure acabats abans que els meus fill no els puguin aprofitar. Una thriller de ciència ficció que tinc mig embastat i acabar una novel·la fantàstica que es titula “Els Bàrbars” i que ja té quatre capítols escrits.
PS: Doncs molta sort. Cof cof et farà falta cof cof. Maleït constipat.
JLR: Gràcies per convidar-me al teu bloc. I cuida’t el constipat cof cof malparit cof cof.

No penso fer de moderador

Si voleu discutir quelcom sobre un post publicat aquí, fàcil: Busqueu-me a Tuiter o Facebook i allà us atendré.
Les opcions per poder fer BLOCK allà són molt més útils!