Avui, 25 de novembre, és el dia internacional
contra la violència vers les dones. Trobo trist que en el segle XXI encara estem
en la situació que fa necessària una feina de visualització com aquesta. I no parlem
de violència tipus ablacions a Àfrica, casaments pactats de nenes a l’Índia o nenes
prostitutes a Bangkok. Parlem d’aquí i ara, occident, el primer món, la part
del món que decideix qui és civilitzat o què és democràtic i just. La part del
món que diu que pegar una dóna està malament, però que permet que milions de
dones i homes es sentin a disgust amb el seu cos. Que ens vol fer creure que si
ets dona, necessites tenir por i preocupar-te, prendre mesures perquè no et
violin o et matin. La part del món on s’emeten programes on familiars d’assassins
de nenes i els mateixos assassins, cobren xifres d’escàndol per anar a ser
entrevistats.
 |
| imatge trobada a drawingforkids.org |
El problema dels abusos a les dones en aquest
país és ben clar: els homes encara són al capdamunt de qualsevol escala. Cobrem
més per la mateixa feina. Trobem feina més fàcilment. I, evidentment, els
empresaris encara veuen qualsevol dona de menys de cinquanta com una mare en
potència. Si passes dels trenta-i-tants, no tens fills i ets home; vius la vida,
si ets dona; se’t covarà l’arròs. Si canvies de parella sovint ets un machote o
una golfa. O parlem d’una cosa que agrada a casi tothom, el futbol. Si ets dona
i campiona del món potser apareguis a la plana setze o disset d’un diari
esportiu. Si ets home, d’un equip mediocre que no guanyi més que un partit de
cada tres, la olor dels teus pets sortirà a primera plana... i cobraràs entre
un 300% i un 30000% més que la campiona del món. M’invento les dades, però no
dec errar massa.
Jo sóc fill dels 80. Vaig néixer l’any 72 així
que tots els gran referents de la dècada em són importants. Star Wars, els
primers animes (Mazinger Z, La Batalla de los Planetes), Dallas, La Casa de la
Pradera. Hi ha milers de pàgines web dedicades a la nostàlgia. Però on ho
petàvem molt, aquella dècada, era a la música: “Still Loving You”, que va d’un
paio que li fot les banyes a la parenta, però com que encara l’estima espera
que el deixi tornar, tot i que no li pot prometre no tornar a posar-se-les ben amunt. “La Mataré” del Loquillo, que va d’un paio que vol
apunyalar fins matar la seva dona per gelosia. “Funky Cold Medina” d’en Tone
Loc, que ens parla com It’s totlly cool posar-li drogues a les begudes de les
noies perquè ens sigui més fàcil fotre’ls un clau. Però la reina absoluta, una
de les meves cançons preferides de tots els temps és sens dubte, “Every Breath You Take” dels Police.
Every breath you take –
Cada respiració que fas
Every move you make – Cada cop que et mous
Every bond you break – Cada lligam que trenques
Every step you take – Cada passa que dones
I'll be watching you. – T’estaré vigilant.
Every single day – Cadascun dels teus dies
Every word you say – Cada paraula que dius
Every game you play – Cada pla que tinguis
Every night you stay – Cada nit que passis
I'll be watching you. – T’estaré vigilant.
Oh can't you see – Oh, no te n’adones
You belong to me? – Que em pertanys?
How my poor heart aches with every step you take.
Com el meu pobre cor pateix amb
cada passa que fas.
Every move you make – Cada cop que et mous
Every vow you break – Cada jurament que trenques
Every smile you fake – Cada fals somriure que fas
Every claim you stake – Cada opinió que tens
I'll be watching you. – T’estaré vigilant.
Since you've gone I've been lost without a trace.
Des que vas marxar he estat
del tot perdut
I dream at night, I can only see your face.
Somio per les nits i només
veig la teva cara.
I look around but it's you I can't replace.
Miro per tot arreu però tu
ets l’únic que no puc tenir.
I feel so cold, and I long for your embrace.
Em sento fred i trobo a
faltar abraçar-me a tu.
I keep crying baby, baby please...
No paro de plorar nena,
nena, sisplau...
Every move you make – Cada cop que et mous
Every vow you break – Cada jurament que trenques
Every smile you fake – Cada somriure fals
Every claim you stake – Cada opinió que tens
I'll be watching you. – T’estaré vigilant.
Every move you make – Cada cop que et mous
Every vow you break – Cada jurament que trenques
Every smile you fake – Cada fals somriure que fas
Every claim you stake – Cada opinió que tens
I'll be watching you. – T’estaré vigilant.
Com que la cantava
Sting, que és un tio guapo, romàntic. I com que eren els 80s i aquí no parlava
anglès ningú, ens vam pensar que la cançó era molt bonica. I ho és, molt. Però
en realitat descriu, perfectament, què sent i què fa un assetjador. No
deixa de ser una cançó preciosa. I no deixa de ser una idea poderosa per una
cançó. Perquè per desgràcia, el tema d’aquesta cançó de l’any 1983 (31 anys) és
completament actual. Hi ha molts homes que encara pensen que la seva parella és
de la seva propietat. Aquesta versió que ha fet Chase Holfelder
és impressionant. Capta a la perfecció la bellesa de l’original afegint el toc
malaltís i obsessiu d’un assetjador.
