Plató
explicava en el seu famós ‘Mite de la Caverna ’ que la nostra realitat no és més que
ombres reflectides a la paret. La filosofia ha avançat molt en el segles que
han passat des dels temps del pensador grec. Però en una cosa coincideixen
gairebé tots els filòsofs: la realitat acaba filtrada per les nostres
experiències i pels nostres coneixements.
Podem
afegir a la descripció de la nostra personalitat coses que pesen molt: el lloc
de naixença, la classe social, el moment històric en que vivim, el sexe, el
color de la pell i centenars d’altres detalls. No és el mateix ser un noi de 15
anys a la Lleida
de l’any 1962, que ser una noia de 18 anys a una favela de Rio de Janeiro l’any
passat.
Així
que havent nascut a Barcelona, a principis dels setanta del segle XX, en una
família obrera, de pare andalús i mare catalana i batejat com a catòlic en una
Espanya Franquista; termes com ‘La
Mujer , mujer’, ‘Mira un negrito’ o ‘Maricón el último’ les
tinc ben sentides i memoritzades.
I
es què, vaig perdre moltes virginitats culturals de manera tardana. La primera
persona no blanca que vaig veure: En Mike Davis, un pivot del Barça de bàsquet passejant per
les Rambles. La primera persona inconfusiblement d’una religió no catòlica: Un
Sikh en el viatge de final de curs a London a vuitè d’EGB. La primera persona
que va declarar-se obertament homosexual en la meva presència: Bé, va ser una
noia que va explicar-me que era bisexual una estona abans d’endur-se’m la virginitat.
Uau, una primera vegada intensa, eh? Oh sí, Tyrion, bastant intensa! |
Podria
donar molts més exemples. Però en realitat ja ha quedat clar que sóc producte
del meu entorn, la meva educació i dels temps que m’han tocat viure. Això és,
que vaig créixer en un món on ser homosexual no era normal, on les dones es
dedicaven a la família i no treballaven i on els negres, eren uns tios que
anaven per la platja venen ulleres de sol i pulseretes.
-Sóc
Sexista perquè, tot i què defenso la plena igualtat d’homes i dones i no estic
d’acord amb cap mena d’explotació, ni sexual, ni laboral vers les dones, de
tant en tant, veure una bona escena lèsbica a algun portal d’internet em ve de
gust. Perquè no suporto com la societat en que vivim marca les dones com a
responsables últimes de la criança dels fills i ens deixa apart als homes que
si volem viure plenament la nostra paternitat, però al final per comoditat i
poques ganes de discutir, accepto que la pediatra li faci totes les preguntes a
la mami.
-Sóc
Racista perquè, encara que sóc conscient que fa dècades que els immigrants
d’altres països han anat venint aquí, encara somric i em sorprenc quan algú amb
faccions orientals o la pell negra parla català com si fos nascut aquí;
segurament perquè HA NASCUT aquí. Perquè quan algú fa servir estereotips
racistes: moros bruts, gitanos lladres, xinos… al final dic que sí amb el cap i
passo de discutir-me.
-Sóc
homòfob perquè, encara que crec que tothom ha de ser reconegut pel sexe AL QUAL
ESCULLI PERTÀNYER, no aconsegueixo connectar amb la profunda sensació
d’alienació d’alguna gent en mirar-se al mirall i veure a un desconegut de sexe
contrari al propi.
Queda
clar, doncs, que sóc una persona amb prejudicis i mancances. Exactament igual
com tots i cadasqun dels humans que viuen al planeta.
Amb
els prejudicis es poden fer 3 coses:
-Acceptar-los
com a norma vital i repartir tant d’odi com es pugui entre els grups de gent
que pertanyin als col·lectius de gent que et provoquen incomoditat. Segurament
buscant excuses pel teu comportament en els prejudicis que mostri la gent
d’aquests col·lectius.
No ho acabo de veure això, tovarich! Vinga Putin, no em siguis Putilla! |
-Negar-los
i fer perdre tot el significat a la conjunció ‘però’ quan diguis coses com:
“Jo no sóc racista PERÒ els moros tal i qual, els negres patatim, patatam” o
“Jo no sóc homòfob PERÒ si el meu fill fos marica faria el possible per
‘curar-lo’”
-Saber
que hi són i lluitar contra ells. Perquè que siguis racista, sexista, homòfob, misogin,
misàndrica, catòlic, jueu, prosoviètic… no vol dir que no puguis lluitar per la
única cosa per la qual realment val la pena lluitar: la llibertat de tothom per
viure una vida plena i feliç, sigui quina sigui la seva condició.
Aquests
són els meus prejudicis. Quins són els teus?