Dilluns
Arribo
a la feina i amb un somriure galant, deixo passar la Dolors mentre li aguanto
la porta oberta. Em correspon el somriure amb un de propi. Parlem del temps que
sembla que farà mentre l’ascensor ens puja fins al pis on es troba l’oficina on
treballem. Quan entrem per la porta ens rep un cor de ‘bon dia’ dedicat pels
companys que ja són asseguts als seus llocs. Saludo al Marc i comento amb ell
les desventures de l’equip de futbol local. M’assec a la meva cadira, compto
fins a tres i pitjo l’start. Un nou dia a l’oficina.
Dimarts
A
l’ascensor la Dolors prova de repetir la conversa del dia abans. Li vaig fent
que sí amb el cap mentre em parla. La gent ens diu ‘bon dia’ en entrar. La
Sònia de comptabilitat em demana si vull participar en el regal de jubilació
del porter de l’edifici. Trec cinc euros de la cartera i ella els pren amb una
pessigada, coqueta, d'entre els meus dits. Provo d’acabar el full de càlcul que
vaig deixar a mitges ahir en plegar. No ho aconsegueixo. El meu ordinador no pot
imprimir. Truco a l’informàtic i em diu que demà s’ho mira.
DimecRes
En
Marc prova d’explicar-me com de transcendental és el partit d’aquesta nit. Li
vaig dient que sí però veu que no m’interessa gaire doncs s’acaba tombant per
trobar algú més receptiu a les seves foteses. Quan vaig a buscar cafè em trobo
que les càpsules de descafeïnat s’han acabat i ningú ha tingut a bé comprar-ne
més. Llenço la caixa buida amb una mica més d’intensitat de la necessària i
sento el murmuri dels meus companys. Els miro i callen tots. L’informàtic em
truca i em diu que no ha trobat cap problema; li dic que s’ho miri millor.
Penjo.
diJOus
L’informàtic
em diu que no em cal cridar. Li contesto amb una mala paraula i deixo caure amb
força l’auricular a la base del telèfon. Envio un email irat al cap de
producció explicant que no puc imprimir les putes etiquetes perquè el puto
informàtic és un puto inútil. En marc mira fixament cap al davant sense
atrevir-se a comentar res del partit d’ahir. Quan la Sònia ve demanant si podem
apagar l’aire condicionat, gairebé li llenço el comandament al cap. És clar que
té fred. Porta una samarreta tan prima que se li veuen els mugrons. És una
porca.
DiVendREs
La
Dolors mira callada les portes de l’ascensor. Tinc una nota enganxada al
monitor informant-me que el PC ja imprimeix. Una secretària recull les
etiquetes i marxa remugant quan no contesto al seu bon dia. Una altra meuca com
la dels mugrons marcats. Ma mare ja em va avisar. Però ma mare també putejava.
Sobretot a mi. Recordo amagar els meus calçotets tacats d’esperma per alguna
pol·lució nocturna al cove de la roba bruta i veure, avergonyit, a ma mare
recuperar-los i ensenyar-li a tothom: mon pare, ma germana, la iaia. I tots
reien de mi. Tots reien de mi.
DISSABTe
Cada
cop toca anar més lluny. No havia sortit el sol a la carretera de les Aigües
quan he passat per segon cop pel mirador. No he trigat a veure una corredora, runner
que diuen ara. Anava sola escoltant música amb auriculars. He mirat bé pels
retrovisors que no em seguís ningú i amb un cop de volant l’he atropellada.
Quan he sortit del cotxe encara estava conscient. L’he pres del cap i li he
donat uns quants cops contra el terra. Ha deixat de moure’s. L’he carregat al
maleter. L’erecció em molestava per conduir però també em donava plaer.
DiumenGe
He
de comprar condons. Aquesta estava bona i me la vaig fer cinc cops. Amb prou
lubricant no m’ha costat gens penetrar-la. M’encanten les esportistes. La carn
de la seva cuixa estava ferma però molt gustosa. El seu cor era gros. M’ha
costat mossegar-lo. He de canviar la fulla de la serra. O millor encara
comprar-me’n una de nova. He trigat més que no pensava a esquarterar el cos de
la noia. He cremat el cadàver al pou i he tirat cal sobre les restes. A casa
m’he masturbat un darrer cop pensant en ella. Avui no tacaré els calçotets.
Dilluns
Sento que criden el meu nom. Premo el botó mantenint les portes obertes. La Dolors entra esbufegant. Li somric i li dic que m’agrada molt la faldilla que porta. Li pugen els colors a la cara. Prenc la tassa de cafè i llenço la càpsula feta servir a la paperera. De camí a la meva taula, m’aturo a la d’en Marc i li pregunto pel partit del dia abans. M’explica les glòries de l’encontre. Vaig fent que sí amb el cap. Quan la Sònia ve cap a nosaltres ja tinc el comandament a la mà. Un nou dia a l’oficina.
Relat dedicat a la Laia Segarra, els pernilets de la qual corrents per la Carretera de les Aigües van inspirar aquest relat. ;)
